08febr.
2018
0

Un discurs sense llegir

Autoritats, membres del jurat, companys absents, amics i amigues:

Avui 5 de febrer commemorem la mort de Teresa Mañé, mare de Frederica Montseny, ministra de la II República. Teresa Mañé fou una de les figures claus de l’anarquisme i del feminisme catalans, va ser pionera, molt abans que Francesc Ferrer i Guàrdia, fundant una escola laica i mixta a Reus. Amb aquest recordatori volem retre homenatge a tots els mestres, homes i dones, represaliats pel franquisme. Parlem de mestres com Empar Navarro, Enric Soler i Godes o Carles Salvador.

Teresa Mañé, com a pensadora, va publicar a la revista Tramuntana que és el nom que l’any 1968 va adoptar el que es avui la nostra escola.

Aquest any, any de la primavera de Praga i maig del 68 francés, un grup de mestres moguts per l’amor als infants, al País i a la llengua funden l’escola Tramuntana. Aquest grup de metres formaven part de la secció de pedagogia de Lo Rat Penat, seguidors del mestre Celestine Freinet i les seves invariables pedagògiques. Volien una escola no maximalista, no dogmàtica i no autoritària. Volien una escola laica, crítica, científica, cooperadora, coeducativa, pacifista i ecologista. Volien formar bones persones, futurs ciutadans conscients que els problemes de la seva societat només els podien resoldre ells mateixos, sense esperar solucions supremes ni de Déu, ni del rei, ni del tirà.

Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Malauradament aquesta cita de Fuster està d’actualitat als Països Catalans. La persecució que està patint l’escola tant a Catalunya, com a les illes Balears o al País Valencià és una mostra més d’aquesta política en contra nostra. Des d’ací volem donar suport a tots els mestres que han patit atacs per fer la seva feina, per defensar un model d’escola que ha ajudat a generar una societat plural, diversa, democràtica i amb uns principis de convivència ben sòlids.

Que una escola xicoteta com la nostra siga nominada per al premi, juntament amb Catalunya Ràdio i Cinemes Texas, és per nosaltres un gran orgull. La nostra contribució a la promoció del català és doble, per un costat aconseguim una aproximació afectiva a la llengua, els nostres alumnes es converteixen en promotors de la llengua en l’àmbit familiar i aconseguim que pares i mares castellanoparlants estimen i utilitzen el català gràcies a l’estima pels seus fills. En segon lloc, som uns defensors de la unitat de la llengua en un País on aquesta unitat es posa en dubte contínuament. Tant és així, que al llarg del temps hem patit agressions en forma de pintades i vidres trencats, insults a les xarxes… Malgrat aquestes agressions aquest any complim 50 anys defenent l’ensenyament en català, estem d’aniversari i quina millor forma de celebrar-ho que amb aquest premi.

Per tant, volem agrair en primer lloc al jurat dels premis per haver-nos nominat. A tots els qui reconeguen la nostra tasca ens han votat. Als pares i mares que cada any ens confien l’educació dels seus fills. I per últim al nostre benvolgut alumnat i claustre que dia a dia amb el seu treball dóna valor i continuïtat al projecte de l’Escola La Masia.

Així que esperem estar 50 anys més educant en el nostre valencià, el català de tots.

Moltes gràcies

Comparteix:

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal que tingues una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de dites cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, fes click a l'enllaç per a més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies